dissabte, 4 de març de 2017

Cultes inversemblants,
desmesurades proporcions d'estupidesa
embolicades amb paper de seda i
enquadrades amb llaços de satí blanc.

Gotes ilustrades d'una pluja devastadora
d'inseguretats, d'incògnites,
 de suposades respostes que duen al no res,
fent de la presència, realitat atordidora. 

Som el que és. 

Un no res pla i estèril 
amb collites bordes del sentit que esperàvem.
 Fragments de lucidesa, figuracions ilusòries
 en el magma sagnant d'una confusió descarnada.

Periple malaltís que genera trams de fantasia 
per palpar el que no som.

Res és el que sembla.

Delerosos de patir el martiri ignorem que,
com Fe d'Ager, no esquivarem la mort.
Amatents i confiats seguim el traçat de la incertesa 
compadint aquells que van pel camí ral. 

I pel que sembla, el que és...  no és res.




dimecres, 25 de gener de 2017

Miratges encisadors, 
Tèrboles mirades còsmiques
Que duen en l'aire
La dolça flaire d'una nit.
Trencadís de lluna blanca,
Ombra amarga del silenci
Que jeu entre l'onada càlida,
Abraçant cada moment.
Bri de llum que duu el record 
Sobtat d'aquell encís.
Pàlpit amable que genera
Un esclafit de rialles
Amoroses i tendres.
Esguard de l'infinit
Cada cop més proper,
Més abastable,
Frissant per entreveure
Entre les esquerdes del present,
Aquesta esperança perduda.
Falàcia d'un passat
Que s'esgota en el seu voler ser
Un present intemporal.
Neguits de sal, dolces paraules,
Fraternitat encoberta sota el temor
D'un desig insatisfet.