dimecres, 28 d’octubre de 2015

No és la meva mort...


No és la meva mort, el que jo temo.
És la teva absència que no goso ni imaginar.
És l'agulla de la memòria que se'm clavarà
cada dia, si algun cop et perdo.

No és la meva mort, el que jo temo.
És la por als meus sentits que no et trobaran enlloc;
és aquest neguit que sento en saber que sense tu,
jo ja sóc mort.

No és la meva mort, el que jo temo.
És l'agonia de saber que no podré seguir el teu camí;
que no et podré donar consell quan tinguis un patir.
És el meu "no ser", que em nego.

No és la meva mort, el que jo temo.
És per això que no l'espero i visc cada dia com un regal
que em deixa gaudir al teu costat, com a immortal.
I miro d'ignorar-la, i me n'alegro.






  
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada