dilluns, 3 d’agost de 2015

I va sortir de l'armari...

Ja portava molt de temps a la foscor. S'havia acostumat a veure-hi entre els badalls de llum. De vegades, treia el cap entre els munts de roba ben penjada. Li agradava l'ordre que l'envoltava. S'hi sentia tan a gust, malgrat tot, en el seu niu! Era una llar càlida, comfortable, tranquil.la. Entre el penjador de les corbates i els vestits de nit s'havia construit tot un univers on es deixava anar i es sentia còmode, abraçat per tota aquella varietat de teixits. L'olor de roba nova li despertava els sentits i es deixava transportar mentalment a mil llocs exòtics. Només algun moment puntual enyorava poder estirar les cames completament o fer les passejades que, temps ençà, solia fer. Algun moment també havia sentit curiositat per algun soroll desconegut de l'exterior, però res prou motivador com per obligar-lo a sortir del seu forat. De tant en tant reorganitzava els penjadors i creava ambients diferents, dins dels límits, és clar. El mirall que recobria la porta de l'armari engrandia l'estança. 
Aquella tarda però, l'armari es va obrir de cop, inesperadament, deixant entrar un aire fresc i dolç a la vegada. Una mena de barreja floral que li va omplir els prestatges i li va fer obrir els ulls de bat a bat. Volia des del fons del seu cor saber l'origen d'aquell perfum que, amb gosadia, havia omplert tots els racons del seu petit habitacle. Necessitava saber. Volia trobar. I aquell dia si, aquell dia, per fi, va  decidir sortir de l'armari...







1 comentari: